Els nous tramvies sense catenària: sistemes i evolució

L’any 1985 va inaugurar-se a la ciutat francesa de Nantes la primera xarxa de tramvia modern d’Europa i, des de llavors, més d’un centenar de ciutats europees han reintroduït el tramvia als eixos dels seus sistemes de transport públic aprofitant-lo com un element de renovació urbanística. El tramvia modern ha tornat als entorns urbans per quedar-se i ho ha fet mitjançant una evolució constant, adaptant durant aquestes tres dècades el material mòbil i les infraestructures a l’espai urbà on s’ha inserit i circula. Un exemple clar d’aquesta adaptació és l’eliminació de les catenàries en la travessia pels nuclis històrics i enfront als monuments de gran importància històrica i artística. Aquest avenç ha estat possible durant la darrera dècada gràcies a una gran evolució tecnològica desenvolupada en paral·lel a l’electrificació de la nostra mobilitat quotidiana, tant privada com pública. Aquesta, a més, es desenvoluparà en els propers anys compatibilitzant-se amb la resta de transports elèctrics, ja sigui amb les xarxes de ferrocarrils, metropolitans, tramvies, troleibusos o autobusos, així com també amb els mitjans privats, cada cop més presents a la nostra mobilitat personal

Els nous tramvies sense catenària circulen pels cascs antics de les principals ciutats.

Foto Joan C. Salmeron (2010).

Illes Balears: retorn als clàssics trens mediterranis

La coneguda revista anglesa “Locomotives International” va publicar al seu número 102, corresponent als mesos de juny i juliol de 2016, l’article de Joan Carles Salmerón “Mallorca for railfans” on fa un ampli recorregut pels ferrocarrils de les Illes Balears. A continuació reproduïm l’article original, del mateix autor, en què està basat:

El nou tramvia de Barcelona: una dècada de creixement

Al llarg del segle XX Catalunya va comptar amb un total de deu sistemes tramviaris: la xarxa de tramvies de la ciutat de Barcelona, les línies suburbanes del Tramvia Blau i de l’Arrabassada també a Barcelona, els tramvies interurbans de Tiana a Montgat i de Mataró a Argentona, les efímeres línies de tramvia amb tracció animal de Tarragona i Tortosa, així com els tramvies de vapor de Reus a Salou, de Flaçà a Palamós i de Manresa a Berga, aquests últims de caràcter ferroviari. Però les males polítiques de la època van suposar la clausura de totes elles amb l’única excepció de la línia del Tramvia Blau, que gràcies a la seva condició de línia turística va ser conservat.

No obstant això, es pot afirmar que el segle XXI torna a ser el temps del tramvia amb la seva tornada a Barcelona mitjançant els nous Trambaix i Trambesòs, convertits en un referent a nivell internacional, i els projectes de tram-tren que permetran la creació de nous sistemes tramviaris de nova generació a les principals ciutats catalanes.

Tramvia original de la línia de Mataró a Argentona.

Foto Joan C. Salmerón (1998).