Illes Balears: retorn als clàssics trens mediterranis

La coneguda revista anglesa “Locomotives International” va publicar al seu número 102, corresponent als mesos de juny i juliol de 2016, l’article de Joan Carles Salmerón “Mallorca for railfans” on fa un ampli recorregut pels ferrocarrils de les Illes Balears. A continuació reproduïm l’article original, del mateix autor, en què està basat:

Illes Balears: retorn als clàssics trens mediterranis

Els ferrocarrils de Mallorca i les Illes Balears són un tema habitual de conversa amb John Bennett (corresponsal de Locomotives International a la Península Ibèrica i Escandinàvia) en les nostres freqüents tertúlies atesa la diversitat i múltiples curiositats dels mateixos.

Les Illes Balears estan formades per quatre illes principals, Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, que acullen cada any a prop de deu milions de visitants, molts d’ells provinents del Regne Unit i Alemanya. Les quatre illes han disposat de sistemes ferroviaris al llarg de la seva geografia, però històricament els principals sempre s'han trobat a l’illa de Mallorca. Allà va existir una extensa xarxa de ferrocarrils de via estreta d’ample de 914 mm (tres peus anglesos) juntament amb diverses xarxes de tramvies i varis ferrocarrils industrials. Pel contrari, a les altres tres illes només van existir petits ferrocarrils industrials vinculats a obres portuàries i a la indústria salinera.

Mapa esquemàtic de la xarxa ferroviària històrica de Mallorca.

Doc. Terminus CET

La xarxa ferroviària de Mallorca és un exemple paradigmàtic de la història del ferrocarril de via estreta a Europa. Va ser construït a finals del segle XIX amb l’objectiu de comunicar els pobles de més capacitat industrial i econòmica amb el port de Palma donant sortida als seus productes. L’ample de via escollit per a aquesta xarxa va ser el de 914 mm o tres peus anglesos, tria que es veuria reflectida també en la influència anglesa del seu material mòbil i la seva explotació. També localitzem a finals del segle XIX el moment en què el creixement urbà de la ciutat de Palma va fer palesa la necessitat de comptar amb una xarxa urbana de tramvies, que van ser inaugurats el 1891, explotats primer amb tracció animal i posteriorment elèctrica.

Automotor elèctric d’SFM de la sèrie 81 a l’entrada de l’estació de Consell, a la línia general de Palma a Inca.

Foto Joan C. Salmerón (2016)

De la mateixa manera, a l’extrem nord, on ens trobem amb l’estratègic port de Sóller, va néixer la necessitat de trencar el tradicional aïllament d’aquesta vall, localitzada al vessant nord de la Serra de Tramuntana, i comunicar-lo amb la resta de l’illa. Per això es va crear una nova companyia ferroviària privada formada integrament per inversors locals i es va construir una nova línia ferroviària entre Palma i Sóller, inaugurada el 1912 i ampliada el 1913 amb una petita línia de tramvia que va unir la població de Sóller amb el seu port homònim.

Així, durant dècades, aquesta xarxa va ser l’eix vertebrador de les comunicacions i els transports de l’illa oferint uns resultats brillants, fins que a mitjans del segle XX la creixent competència del transport per carretera i la mala gestió ferroviària de les administracions de l’època van sumir el ferrocarril en un obscur procés de decadència. Gairebé tota la xarxa, així com els tramvies urbans, van ser tancats progressivament sobrevivint només les línies de Palma a Inca (gestionada sota administració pública) i de Palma a Sóller (inclosa la petita línia de tramvia, sota administració privada). El renaixement dels ferrocarrils balears no arribaria fins a finals del segle passat, concretament el 1994, després del traspàs de les competències en matèria ferroviària des del govern central de Madrid al nou govern autonòmic de Palma i la consegüent creació de la nova companyia ferroviària regional Serveis Ferroviaris de Mallorca (SFM) que ha portat a terme la recuperació de les línies abandonades, la construcció de noves instal·lacions i la modernització del seu material mòbil. Tot ha fet de l’actual Mallorca una illa dotada d’un transport ecològic i sostenible on, a més, la línia històrica del ferrocarril privat entre Palma i Sóller representa a hores d’ara un focus de gran interès turístic.

Automotor elèctric de la sèrie 71 per al servei del Metro de Palma entre les estacions de Son Sardina i UIB (final de la línia).

Foto Joan C. Salmerón (2016)

Mallorca 

L’actual xarxa d’SFM té els seus orígens en la línia entre la ciutat de Palma i Inca inaugurada el 1875, la primera que es va construir a l’illa, de 29 quilòmetres de longitud. Es tractava de la línia més important de la xarxa i va ser ampliada posteriorment des d’Inca fins a Sa Pobla (18 quilòmetres) el 1878, des d’Inca fins a Manacor (30 quilòmetres) el 1879, des de Santa Maria fins a Felanitx (43 quilòmetres) el 1897, des de Palma pel litoral sud fins a Santanyi (61 quilòmetres) el 1916, i des de Manacor fins a Arta (30 quilòmetres) el 1921. Aquesta xarxa de més de 300 quilòmetres de longitud va prestar servei a més de 30 poblacions amb un gran trànsit de mercaderies i viatgers durant més de tres dècades. A partir de la dècada dels 50 van començar a efectuar-se els primers tancaments: el 1965 la línia entre Palma i Santanyi, el 1967 la comunicació entre Santa Maria i Fenalitx, el 1977 el tram entre Manacor i Arta i, finalment, el 1981 la línia entre Inca i Sa Pobla. Va ser en aquell any, 1981, moment de l’últim tancament i mantenint-se el servei únicament a la línia entre Palma i Inca, quan l’administració estatal (FEVE) va decidir unificar l’ample de via de l’illa amb la de la resta de la xarxa peninsular de via estreta, convertint tota la infraestructura i el material mòbil mallorquí de 914 a 1000 mm en un breu període de temps.

A partir de 1994 va posar-se en marxa un ampli pla de recuperació del ferrocarril de l’illa que va donar els seus primers fruits l’any 2000 amb la reobertura de la línia entre Inca i Sa Pobla i va continuar al 2003 amb el tram entre Inca i Manacor. Posteriorment va projectar-se l’electrificació de la xarxa (que es va inaugurar el 2012), la construcció d’un nou tramvia a la ciutat de Palma i la recuperació del tram oriental de la xarxa entre Manacor i Arta en forma de tram-tren, projecte per al qual ja s’han efectuat les principals obres d’infraestructura i s’han adquirit els vehicles. Igualment, SFM va planificar el 2004 la construcció d’un sistema de metro que comuniqués Palma amb el seu campus universitari (Universitat de les Illes Balears), línia que va ser inaugurada el 2007 al mateix temps que es finalitzaven les obres de la nova estació intermodal de Palma.

Automotor dièsel d’SFM de la sèrie 61 a la línia d’Inca a Manacor a la sortida de l’estació d’Enllaç.

Foto Joan C. Salmerón (2016)

A l’actualitat la flota d’SFM està comporta per un total de 48 trens. Les primeres unitats adquirides van ser els 23 trens dièsel de la sèrie 61 (M-M) construïts entre 1995 i 2005 per la companyia CAF, de les quals sis composicions han estat venudes recentment al Chemin de Fer de Provence (CP) a França. Posteriorment van ser adquirits sis trens elèctrics de la sèrie 71 (M-M) per efectuar el nou servei de Metro a la ciutat de Palma, també construïts per CAF entre 2006 i 2007. Amb la renovació de la infraestructura i l’electrificació de la línia entre Palma i Inca van ser adquirits 13 nous trens elèctrics de la sèrie 81 en dues versions diferents: cinc unitats de tres cotxes (M-R-M) i vuit composicions de quatre cotxes (M-R-R-M), construïts per la mateixa CAF entre 2011 i 2012. Finalment, amb l’inici del projecte del Tram-tren entre Manacor i Arta, la factoria Vossloh localitzada a València (comprada per Stadler el 2015) va subministrar un total de sis unitats de tram-tren de la nova sèrie 91, vehicles que són representants del material mòbil més modern i amb més futur de l’illa.

Tram-tren de la nova sèrie 91 previst per efectuar el servei a la nova línia entre Manacor i Arta estaciona al depòsit de Son Rullan.

Foto Joan C. Salmerón (2016)

Pel que fa a l’explotació, a l’actualitat els trens dièsel de la sèrie 61 només efectuen els serveis entre l’estació d’Inca i els ramals fins a Sa Pobla i Manacor (les úniques dues línies que resten amb tracció dièsel a la xarxa), els trens de la sèrie 71 presten servei al tram del Metro entre Palma i Universitat (línia M1) i, des de 2013, efectuen un servei complementari a la línia general entre Palma i la propera població de Marratxi (formant la línia M2). Els trens de la sèrie 81 porten a terme el servei principal entre Palma i Inca i els tram-tren de la nova sèrie 91, en espera de la represa i finalització de les obres d’infraestructura entre Manancor i Arta, efectuen temporalment un servei matinal exprés sense aturades entre Palma i Inca.

Obres del Tram-tren entre Manacor i Arta al seu pas per la localitat de Son Carrió.

Foto Joan C. Salmerón (2016)

Per la seva banda, el ferrocarril entre Palma i Sóller, amb el seu tramvia entre Sóller i el Port, és explotat per la companyia Ferrocarril de Sóller S.A., tractant-se d’un dels pocs ferrocarrils europeus que encara és explotat per la mateixa companyia que el va construir fa més de cent anys (al 2012 va celebrar el seu centenari). El projecte, finançat íntegrament per inversors locals, va ser inaugurat el 1912 després de salvar la travessia de la Serra de Tramuntana a través d’un espectacular traçat que inclou 13 túnels i nombrosos ponts i viaductes. Va ser construït amb un ample de via de 914 mm (o tres peus anglesos, en consonància a la resta de ferrocarrils de l’illa) i dotat de tracció vapor amb una longitud inicial de 27 quilòmetres. Amb l’objectiu de poder accedir a les ajudes estatals per a la construcció de ferrocarrils que establien una longitud mínima de 30 quilometres, es va projectar la construcció del tramvia elèctric que uneix Sóller amb el seu port, de 5 quilòmetres de longitud i que va ser inaugurat el 1913. L’any 1929, les dificultats que causava la tracció vapor van obligar a electrificar la línia general, motiu pel qual es va adquirir material mòbil i instal·lacions dissenyades a Alemanya per Siemens. A l’actualitat, el Ferrocarril de Sóller és un dels principals atractius turístics de l’illa amb més d’un milió de passatgers a l’any i sent possiblement un dels trens més fotografiats del món.

La flota d’aquest ferrocarril, l’únic amb ample de via de 914 mm que ha sobreviscut a Mallorca, està format pels quatre automotors (núm. 1 a 4) originals de l’electrificació de la línia el 1929, construïts a Zaragoza per Carde y Escoriaza, i per un parc total de 19 cotxes de viatgers (núm. 1 al 19) per efectuar el servei de viatgers que es complementa amb una curiosa varietat de vagons de mercaderies per a diferents usos i un curiós cotxe de carretera Renault dels anys vint adaptat a la circulació ferroviària.

Composició del Ferrocarril de Sóller a la seva sortida de l’estació de Palma.

Foto Joan C. Salmerón (2011)

D’altra banda, el parc motor del tramvia entre Sóller i el Port està comport per un total de 22 vehicles: vuit motors i 14 remolcs. Els tres tramvies de dos eixos (núm. 1-3) representen les peces més antigues, construïdes per Carde y Escoriaza el 1913 i originals de la inauguració de la línia. A mitjans dels anys 90, la manca de material motor va obligar a la compra de cinc tramvies (núm. 20-24) de segona mà a la ciutat portuguesa de Lisboa, construïts per la pròpia companyia de transports de la ciutat Carris el 1937 i modernitzats als mateixos tallers del Tren de Sóller, inclòs el canvi d'ample de via de 900 mm a 914 mm. La flota de remolcs està composta per 14 vehicles: els dos més antics (núm. 5-6), originals de la inauguració i construïts per Carde y Escoriaza el 1913; quatre remolcs de segona mà provinents de la xarxa urbana de Palma (núm. 8-11), construïts el 1922 i comprats el 1959; i els vuit nous remolcs de bogies (núm. 1-7 y 12), el material més modern de la companyia, construïts als propis tallers de Sóller a inicis dels anys 2000. L'explotació de la línia es realitza a través de sis trens per sentit a la línia general als quals se sumen varis trens especials a l’estiu i, en el cas del tramvia, mitjançant una freqüència horària a la qual s’agreguen serveis extraordinaris a l’època de màxima afluència.

Composició del Tramvia de Sóller formada per dos motors ex Lisboa i un remolc de nova construcció entre el poble i el port de Sóller.

Foto Joan C. Salmerón (2016)

Actualment, la preservació de material ferroviari i la recuperació de la història dels transports és un dels projectes de futur amb més valor a l’illa de Mallorca. La Fundació Ferrocaib (ens cultural fundat el 2008) està portant a terme la principal acció per a la conservació d’aquesta història de les Illes Balears a les seves instal·lacions de Son Carrió (municipi de Sant Llorenç des Cardassar) amb la creació del que serà el Museu del Ferrocarril de les Illes Balears i la construcció d’un ferrocarril històric al que era l’antic traçat de la línia ferroviària. La Fundació Ferrocaib, a hores d’ara, compta a les seves instal·lacions de Son Carrió amb una locomotora de vapor del tipus Mallet tipus 1-2-3-0T provinent dels ferrocarrils de via estreta de Portugal on estava numerada com CP E215 i que va ser construïda a Alemanya per la firma Henschel (19879/1923), una locomotora dièsel construïda per CAF amb llicència de la casa francesa Batignolles el 1969 i que va funcionar amb el número 1207 en vàries línies de via estreta espanyoles (FEVE), una locomotora dièsel construïda el 1968 per Ferrotrade (petit constructor de Madrid) provinent del Ferrocarril de Sóller, un interessant conjunt d’automotor elèctric i remolc construïts a Alemanya pel constructor Wumag el 1927 (originalment destinats a un ferrocarril inacabat al nord de Portugal i que finalment van ser adquirits per al seu ús a les línies peninsulars de FEVE, principalment a la xarxa suburbana de València), així com una varietat de cotxes de viatgers, entre els que destaca un Swansea de dos eixos de 1874, y varis vagons de mercaderies originals de la xarxa mallorquina. Per altra banda, un grup d’aficionats als trens a escala conserven a Es Caulls (Marratxi) una locomotora de vapor tipus 1-3-1T provinent del Ferrocarril de Ponferrada a Villablino (al nord d’Espanya) on circulava amb el núm. 6 “Landaluce” i que va ser construït als Estats Units per Baldwin Locomotive Works (52659/1919), així com varis vagons de mercaderies.

Locomotora de vapor Mallet ex CP E-215 a les instal·lacions de Ferrocaib a Son Carrió.

Foto Joan C. Salmerón (2016)

Locomotora dièsel provinent del Ferrocarril de Sóller i construïda per Ferrotrade a les instal·lacions de Son Carrió.

Foto Joan C. Salmerón (2016)

Remolc d’automotor elèctric núm. 316 construït a Alemanya per Wumag als tallers d’SFM a Son Rullan.

Foto Joan C. Salmerón (2016)

Composició de cotxes de viatgers històrics al futur museu de Son Carrió. En primer terme el cotxe Swansea de 1874.

Foto Joan C. Salmerón (2016)

Eivissa i Formentera 

A les petites illes d’Eivissa i Formentera, que juntes formen l’arxipèlag de les Pitiüses, van existir sengles ferrocarrils industrials que van servir a la indústria salinera, motor econòmic de les illes des de l’època dels fenicis fins al segle XX, i que van representar l’eix de modernització d'aquesta indústria a finals del segle XIX. Ambdós van acabar sent explotats conjuntament per l’empresa Salinera Española fins al moment del seu tancament a la dècada dels 80. Al cas del ferrocarril de les Salines d’Eivissa, només es conserven restes de traçats entre els punts de producció i el port, no havent-se conservat cap vestigi de material mòbil. No és el cas, en canvi, de la petita i paradisíaca illa de Formentera on, a més de nombroses restes i gairebé la totalitat del traçat del ferrocarril entre les salines i el port de La Savina, es conserven dos interessants locomotores de vapor: en primer lloc, la núm. 3, una 0-2-0T conservada al Museu Etnogràfic de Formentera i construïda a Alemanya per Orenstein & Koppel (10436/1926); i el segon lloc, la núm. 2, una curiosa 0-2-0T construïda a França per Decauville (probablement 242/2897), que en aquests moments es troba en mans privades.

Al Museu Etnogràfic de Formentera es conserva la locomotora de vapor núm. 3 provinent de les salines de l’illa.

Foto Joan C. Salmerón (2016)

En una finca privada de Formentera es troba l’altra locomotora de vapor conservada a l’illa, la núm. 2, una Decauville de 1897.

Foto Joan C. Salmerón (2016)

Futur 

La recuperació de les antigues línies tancades a Mallorca, així com els actuals projectes d’ampliació i construcció de nous sistemes de transport urbá, juntament amb la futura obertura del Museu del Ferrocarril de les Illes Balears gràcies a la feina de la Fundació Ferrocaib, representen un canvi de cicle a la història del ferrocarril de les Illes Balears en què aquest  ha tornat a elles com a garant i representant de la modernitat i la sostenibilitat, sent exemple d’una nova mobilitat regional a la Mediterrània. Uns transport moderns que, igualment, han sabut conservar la seva història i el seu caràcter més autèntic amb el Ferrocarril de Sóller i l’àmplia varietat de material preservat. Tot això fa de les Illes Balears un focus d’interès per als amants del món del ferrocarril.