La història de l'alta velocitat ferroviària a Catalunya

A hores d’ara, la xarxa catalana d’alta velocitat està formada per dues línies: la línia explotada per l’empresa estatal ADIF que comunica Lleida amb Tarragona, Barcelona, Girona i Figueres; i la línia internacional explotada per la concessionària transnacional TP Ferro que travessa la frontera francesa enllaçant Figueres amb Perpinyà. Igualment, d’aquí a pocs mesos serà inaugurat el nou enllaç del Corredor Mediterrani entre les estacions de Camp de Tarragona i Vandellòs, cosa que permetrà donar un pas més en les comunicacions amb el llevant peninsular. Amb aquesta darrera incorporació ens trobarem davant d’una moderna  xarxa d’alta velocitat encara inacabada que malgrat això ja ha viscut una peculiar història.

Tren d'alta velocitat de la sèrie 100 a la sortida sud de Barcelona efectuant un servei AVE entre Madrid i Marsella.

Foto Joan C. Salmerón (09.2015)

Els nous trens d'FGC

El primer dels nous automotors de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya que prestarà servei a la línia Lleida-La Pobla de Segur ja és a Lleida. Es tracta d’un automotor dièsel Stadler amb el qual FGC culmina el pla de completa modernització de la línia iniciat al 2005 una vegada traspassada la seva gestió al govern de Catalunya.

El nou tren Stadler a la seva arribada a Lleida.

Foto Joan C. Salmerón (2016)

El nou tramvia de Barcelona: una dècada de creixement

Al llarg del segle XX Catalunya va comptar amb un total de deu sistemes tramviaris: la xarxa de tramvies de la ciutat de Barcelona, les línies suburbanes del Tramvia Blau i de l’Arrabassada també a Barcelona, els tramvies interurbans de Tiana a Montgat i de Mataró a Argentona, les efímeres línies de tramvia amb tracció animal de Tarragona i Tortosa, així com els tramvies de vapor de Reus a Salou, de Flaçà a Palamós i de Manresa a Berga, aquests últims de caràcter ferroviari. Però les males polítiques de la època van suposar la clausura de totes elles amb l’única excepció de la línia del Tramvia Blau, que gràcies a la seva condició de línia turística va ser conservat.

No obstant això, es pot afirmar que el segle XXI torna a ser el temps del tramvia amb la seva tornada a Barcelona mitjançant els nous Trambaix i Trambesòs, convertits en un referent a nivell internacional, i els projectes de tram-tren que permetran la creació de nous sistemes tramviaris de nova generació a les principals ciutats catalanes.

Tramvia original de la línia de Mataró a Argentona.

Foto Joan C. Salmerón (1998).

El Cremallera de Núria

La línia de ferrocarril cremallera que comunica Ribes de Freser amb la Vall de Núria és, sens dubte, un dels transports més populars de Catalunya. El propi viatge per la línia suposa una singular experiència que permet gaudir d’uns paisatges espectaculars i, a més, es tracta de l’únic mitjà de transport amb accés al santuari del mateix nom, ubicat a 2.000 metres d’altitud, així com a la coneguda estació d’esports d’hivern. No és d’estranyar, llavors, que el nombre de persones que han pujat al Cremallera de Núria hagi crescut progressivament des de la seva inauguració a l’any 1931 convertint-lo en un dels ferrocarrils més interessants del sud d’Europa.

Presentació

Terminus, Centre d’Estudis del Transports, vam néixer a l’any 1980 amb la publicació del llibre “El Cremallera de Nuria” de la mà de Carles Salmerón i Bosch.

Avui, 35 anys i 40 obres publicades després, iniciem una nova petita aventura amb tots vosaltres desitjant que el camí sigui molt llarg i ple de coneixences.

Aquí trobareu història, anàlisi, reflexions i un nou punt de contacte amb el meravellós món dels transports.

Som-hi!