dijous, 12 de maig del 2016

Els cremalleres i la seva tipologia

El ferrocarril, des de la seva invenció durant la Revolució Industrial, ha estat sinònim de força, potència i velocitat, inspirant la capacitat del ésser humà per arribar a qualsevol lloc. Per això, no sorprèn que ja des de la inauguració de les primeres línies ferroviàries hom es plantegés iniciatives per fer-los ascendir fins als punts més alts dels gegants de la natura, les muntanyes.

Però la potència i la força del ferrocarril s’enfrontaven als grans desnivells del nou terreny que volien dominar. Per a aquestes rampes (gairebé) insalvables va néixer el tercer carril dentat o popularment conegut com a “cremallera”.

Arribada del Cremallera de la Rhune, a França, al cim que marca la frontera amb la Península Ibèrica.
Foto Alba Lo-Pe (2011)


El primer ferrocarril dotat amb aquest sistema va inaugurar-se als Estats Units l’any 1868 i, encara avui, permet la pujada fins al Mount Washington sent la segona línia que més pendent salva durant el seu recorregut. Des de llavors, en tot el món s’han construït prop de 250 línies de tren cremallera i avui, com als inicis del desenvolupament del ferrocarril, desperten un gran interès i fascinació per la espectacularitat dels indrets que travessen i l’enginy tècnic que representen.

Des de la seva creació a finals del segle XIX varis han estat els sistema de cremallera desenvolupats perquè el tren pugui coronar els punts més alts de la geografia.


Sistema Riggenbach


Roda dentada del sistema Riggenbach exposada a l'estació de Capolago del Ferrocarril del Monte Generoso, a Itàlia.
Foto Joan C. Salmerón (2014)


Inventat per Niklaus Riggenbach. Està format per un conjunt dentat muntat entre dos perfils en forma d’U. Va ser el sistema fet servir al primer ferrocarril d’aquestes característiques  que es construïa a Europa, entre les localitats suïsses de Vitznau i Rigi l’any 1871. Posteriorment es va utilitzar per a la construcció de ferrocarrils tan famosos com el Cremallera d’Stuttgart (Alemanya), el Cremallera de Budapest (Hongria) o, fins al 2012 quan va ser substituït per un altre sistema, el curiós tramvia urbà de Gènova.

Tramvia urbà dotat amb cremallera Riggenbach a la ciutat de Gènova.
Foto Joan C. Salmerón (2009)


Sistema ABT


Roda dentada de cremallera del sistema ABT, a l'estació de Capolago del Ferrocarril del Monte Generoso a Itàlia.
Foto Joan C. Salmerón (2014)


Inventat per l’enginyer Roman Abt, és el més popular dels sistemes de cremallera. Està format per dents horitzontals en làmines (que normalment són dobles) i va ser especialment dissenyat per a ferrocarrils amb transicions entre seccions amb simple adherència i seccions dotades de cremallera. El seu inventor va ser també el precursor de nombrosos sistemes de funiculars i altres tipus de cremallera. Actualment trobem aquest sistema al conegut Cremallera d’Arica a La Paz entre Bolívia i Xile o, a la Península Ibèrica, als Cremalleres de Montserrat i Núria a les províncies de Barcelona i Girona, respectivament.

El Cremallera de Núria, dotat amb sistema ABT, a l’entrada a la vall del mateix nom.
Foto Carles Salmerón (2012). Arxiu Salmerón


Sistema Strub


Sistema de cremallera Strub exposat a l’estació de Sassi del Cremallera de Superga, a la ciutat italiana de Torí.
Foto Joan C. Salmerón (2016)

Es tracta d’una derivació del darrer i va ser inventat per Emil Strub. Es construeix mitjançant la fosa del cap d’un carril amb la forma dentada de la cremallera sent el sistema més resistent i fàcil de mantenir. En les darreres dècades ha estat redissenyat per les empreses Von Roll i Tensol i actualment gairebé tots els trens cremallera de nova construcció l’utilitzen. Bons exemples del sistema Strub són el Cremallera de Superga a la ciutat italiana de Torí o el Cremallera del volcà Puy de Dôme al centre de França.

El Cremallera del Puy de Dôme a França ascendeix mitjançant el sistema Strub.
Foto Joan C. Salmerón (2013)


Sistema Locher


El curiós sistema de cremallera Locher on s’observen les dues dents laterals.
Foto Joan C. Salmerón (2014)

Inventat per l’enginyer Eduard Locher, consisteix en un curiós conjunt de doble cremallera lateral a ambdós costats de la làmina central. Es tracta d’un sistema de difícil explotació atès que no permet la construcció de canvis de via i no va tindre gaires aplicacions pràctiques. Actualment només el podem trobar al famós Ferrocarrils del Pilatus a Suïssa.

Postal històrica del Cremallera del Pilatus a Suïssa funcionant mitjançant cremallera Locher.
Arxiu Salmerón


Altres sistemes


Encara que aquests quatre són els principals, al llarg de la història s’han realitzat diferents proves i han existit diferents sistemes de cremallera experimentals arreu de tot el món, la majoria dels quals no han tingut continuïtat pràctica. Entre aquests, cal esmentar però el sistema aplicat al primer ferrocarril de cremallera de la història, el de Mount Washington als Estats Units, i amb el qual es van construir tres ferrocarrils primitius més; i el curiós sistema que utilitzen les locomotores que mouen els vaixells que travessen el Canal de Panamà, també al continent americà.

Postal històrica del Cremallera del Mount Washington que ascendeix mitjançant un primitiu sistema de cremallera.
Arxiu Salmerón

Per saber-ne més

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada