El ferrocarril,
des de la seva invenció durant la Revolució Industrial, ha estat sinònim de força,
potència i velocitat, inspirant la capacitat del ésser humà per arribar a
qualsevol lloc. Per això, no sorprèn que ja des de la inauguració de les
primeres línies ferroviàries hom es plantegés iniciatives per fer-los ascendir
fins als punts més alts dels gegants de la natura, les muntanyes.
Però la potència
i la força del ferrocarril s’enfrontaven als grans desnivells del nou terreny
que volien dominar. Per a aquestes rampes (gairebé) insalvables va néixer el
tercer carril dentat o popularment conegut com a “cremallera”.
Arribada
del Cremallera de la Rhune, a França, al cim que marca la frontera amb la
Península Ibèrica.
Foto Alba Lo-Pe (2011)
El primer
ferrocarril dotat amb aquest sistema va inaugurar-se als Estats Units l’any
1868 i, encara avui, permet la pujada fins al Mount Washington sent la segona
línia que més pendent salva durant el seu recorregut. Des de llavors, en tot el
món s’han construït prop de 250 línies de tren cremallera i avui, com als
inicis del desenvolupament del ferrocarril, desperten un gran interès i
fascinació per la espectacularitat dels indrets que travessen i l’enginy tècnic
que representen.
Des de la seva
creació a finals del segle XIX varis han estat els sistema de cremallera
desenvolupats perquè el tren pugui coronar els punts més alts de la geografia.
Sistema Riggenbach
Roda
dentada del sistema Riggenbach exposada a l'estació de Capolago del Ferrocarril
del Monte Generoso, a Itàlia.
Foto Joan C. Salmerón (2014)
Inventat per Niklaus
Riggenbach. Està format per un conjunt dentat muntat entre dos perfils en forma
d’U. Va ser el sistema fet servir al primer ferrocarril d’aquestes característiques que es construïa a Europa, entre les
localitats suïsses de Vitznau i Rigi l’any 1871. Posteriorment es va utilitzar
per a la construcció de ferrocarrils tan famosos com el Cremallera d’Stuttgart
(Alemanya), el Cremallera de Budapest (Hongria) o, fins al 2012 quan va ser substituït
per un altre sistema, el curiós tramvia urbà de Gènova.
Tramvia
urbà dotat amb cremallera Riggenbach a la ciutat de Gènova.
Foto Joan C.
Salmerón (2009)
Sistema ABT
Roda
dentada de cremallera del sistema ABT, a l'estació de Capolago del Ferrocarril
del Monte Generoso a Itàlia.
Foto Joan C. Salmerón (2014)
Inventat per l’enginyer
Roman Abt, és el més popular dels sistemes de cremallera. Està format per dents
horitzontals en làmines (que normalment són dobles) i va ser especialment
dissenyat per a ferrocarrils amb transicions entre seccions amb simple
adherència i seccions dotades de cremallera. El seu inventor va ser també el
precursor de nombrosos sistemes de funiculars i altres tipus de cremallera.
Actualment trobem aquest sistema al conegut Cremallera d’Arica a La Paz entre
Bolívia i Xile o, a la Península Ibèrica, als Cremalleres de Montserrat i Núria
a les províncies de Barcelona i Girona, respectivament.
El Cremallera de Núria, dotat amb sistema ABT, a l’entrada a la vall del mateix nom.
Foto Carles Salmerón (2012). Arxiu Salmerón
Sistema Strub
Sistema de cremallera Strub exposat a l’estació de Sassi del Cremallera de Superga, a la ciutat italiana de Torí.
Foto Joan C. Salmerón (2016)
Es tracta d’una
derivació del darrer i va ser inventat per Emil Strub. Es construeix mitjançant
la fosa del cap d’un carril amb la forma dentada de la cremallera sent el
sistema més resistent i fàcil de mantenir. En les darreres dècades ha estat
redissenyat per les empreses Von Roll i Tensol i actualment gairebé tots els
trens cremallera de nova construcció l’utilitzen. Bons exemples del sistema
Strub són el Cremallera de Superga a la ciutat italiana de Torí o el Cremallera
del volcà Puy de Dôme al centre de França.
El Cremallera del Puy de Dôme a França ascendeix mitjançant el sistema Strub.
Foto Joan C. Salmerón (2013)
Sistema Locher
El curiós sistema de cremallera Locher on s’observen les dues dents laterals.
Foto Joan C. Salmerón (2014)
Inventat per l’enginyer
Eduard Locher, consisteix en un curiós conjunt de doble cremallera lateral a
ambdós costats de la làmina central. Es tracta d’un sistema de difícil
explotació atès que no permet la construcció de canvis de via i no va tindre
gaires aplicacions pràctiques. Actualment només el podem trobar al famós Ferrocarrils
del Pilatus a Suïssa.
Postal històrica del Cremallera del Pilatus a Suïssa funcionant mitjançant cremallera Locher.
Arxiu Salmerón
Altres sistemes
Encara que
aquests quatre són els principals, al llarg de la història s’han realitzat
diferents proves i han existit diferents sistemes de cremallera experimentals
arreu de tot el món, la majoria dels quals no han tingut continuïtat pràctica.
Entre aquests, cal esmentar però el sistema aplicat al primer ferrocarril de
cremallera de la història, el de Mount Washington als Estats Units, i amb el
qual es van construir tres ferrocarrils primitius més; i el curiós sistema que
utilitzen les locomotores que mouen els vaixells que travessen el Canal de
Panamà, també al continent americà.
Postal històrica del Cremallera del Mount Washington que ascendeix mitjançant un primitiu sistema de cremallera.
Arxiu Salmerón
Per saber-ne més
- Llibre “El Cremallera de Nuria”. Carles Salmerón i Bosch (Barcelona, 1980).
- Llibre "El Tren de Montserrat". Volum 8 de la col·lecció "Els trens de Catalunya", Carles Salmerón i Bosch (Barcelona, 1986).
- Llibre “El tren deNúria”. Volum 9 de la col·lecció “Els trens de Catalunya”, Carles Salmerón i Bosch (Barcelona, 1987).
- Llibre "FGC. El material motor i mòbil". Carles Salmerón i Bosch (Barcelona 2013).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada