El Cremallera de Núria

La línia de ferrocarril cremallera que comunica Ribes de Freser amb la Vall de Núria és, sens dubte, un dels transports més populars de Catalunya. El propi viatge per la línia suposa una singular experiència que permet gaudir d’uns paisatges espectaculars i, a més, es tracta de l’únic mitjà de transport amb accés al santuari del mateix nom, ubicat a 2.000 metres d’altitud, així com a la coneguda estació d’esports d’hivern. No és d’estranyar, llavors, que el nombre de persones que han pujat al Cremallera de Núria hagi crescut progressivament des de la seva inauguració a l’any 1931 convertint-lo en un dels ferrocarrils més interessants del sud d’Europa.

Antecedents i construcció

La Vall de Núria, aïllada per la seva situació entre el pla i els grans cims, ha estat des de l’antiguitat un lloc de repòs. Podem trobar referències a la Vila de Núria, en el camí que comunicava l’antiga via romana que travessava la Catalunya Central amb les vies romanes Strata Conflentana i Strata Ceretana, que servien les comarques de la avui Catalunya Nord, des de l’Edat Mitjana i, molt aviat, es van edificar castells tant a la vessant nord com a la sud dels Pirineus per protegir-la. Igualment, es va bastir a la meitat del recorregut, és a dir, al pla de Núria, un casal-refugi per guarir els peregrins que, si bé continuava la llarga tradició dels hospitals medievals, de seguida va adquirir una identitat pròpia.

Així, al segle XI ja es va construir la primera església a la vall i el continu creixement de devots que pujaven al Santuari, especialment evident a partir de la segona meitat del segle XIX, va motivar el bastiment d’una nova a l’any 1883.

La Mare de Déu de Núria en el seu tradicional peregrinatge en la Diada de Sant Gil.

Foto Joan C. Salmerón (2014).

Per la seva banda, l’origen de la línia ferroviària es remunta als inicis del segle XX quan l’augment de peregrins que feien a peu la dificultosa ascensió fins al santuari amb el propòsit de venerar la Verge de Núria i l’inici de la pràctica d’esports d’hivern a la vall va fer palesa la necessitat de comptar amb un mitjà de transport que unís Núria amb la resta de Catalunya.

Els primers projectes es van realitzar a l’any 1917 i plantejaven la construcció d’un funicular, un telefèric o la prolongació de la carretera des de Queralbs, però no va ser fins al 1924 quan la societat “Ferrocarriles de Montaña y Grandes Pendientes” (F.M.G.P.), que llavors explotava el Cremallera de Montserrat, es va implicar en el projecte i va decidir construir un ferrocarril de cremallera des de l’estació de Ribes de Freser (del Ferrocarril Transpirinenc, línia de Ripoll a Puigcerdà), inaugurada pocs anys abans, fins al Santuari. Així, a finals de l’any 1927 la societat va rebre la concessió del nou ferrocarril i pocs mesos després, ja començat l’any 1928, es van inaugurar les obres, les quals van conformar-se com una de les obres ferroviàries més complexes realitzades a Catalunya: les interrupcions als hiverns, els temporals de neu que cobreixen la vall i la difícil ascensió dels materials de construcció necessaris per l’únic camí de ferradura existent, van prolongar-les durant més de tres anys.

Una de las primeres circulacions del Cremallera.

Foto Roisin (c.1931). Arxiu Salmerón.

El 30 de desembre de 1930 va arribar triomfal a Núria la primera locomotora (una de les locomotores de vapor de la línia de Montserrat, la número 5, prestada durant les obres). El maquinista va fer baixar, entusiasmat, algunes atmosferes de la pressió de la caldera per fer sonar el xiulet, so ferroviari que va ressonar per primera vegada a l’aïllada vall entre l’emoció dels obrers i que, des de llavors, s’ha convertit en una tradició cada vegada que un tren hi arriba. Finalment, la resta de la línia es va inaugurar en un solemne acte el 22 de març de 1931, coincidint amb els últims dies de regnat d’Alfons XIII.

Crònica de l'inauguració a La Vanguardia. 03.1931.

Arxiu Salmerón.

Dels inicis a avui

La greu crisi econòmica i el context de convulsió política que vivia Catalunya i Espanya no van ser aliens al Cremallera i la Vall de Núria: durant el juny del mateix 1931, un grup format pels principals membres de la política parlamentària catalana va viatjar amb el Cremallera fins a la Vall en busca d’un lloc de tranquil·litat amb la finalitat de redactar el primer estatut d’autonomia de Catalunya, més tard conegut com l‘Estatut de Núria’ o ‘Estatut del 32’, any en què es va aprovar. Poc després, amb l’esclat de la Guerra Civil al 1936, van arribar el segrest de la Mare de Déu de Núria i la conversió del Santuari en sanatori per part de les tropes republicanes, posteriorment mantingut per les franquistes.

Cartell publicitari del Cremallera exposat a l'estació de Núria.

Malgrat tot, el transcurs de la guerra no va afectar la línia, que no va patir danys. Però, la dura postguerra va estar marcada per la falta de subministraments, la manca de viatgers i la conversió del Cremallera en un ferrocarril de caràcter fronterer, degut a la proximitat de la Vall amb la frontera francesa (a només dos quilòmetres), que feia necessari un salconduit per viatjar-hi que va restar vigent fins al 1954. Malgrat tots aquests impediments, la vall va fer un nou impuls amb l'incentiu del creixent excursionisme i els esports d'hivern. Així, a l'any 1947 va obrir al públic el primer telecadira de l'estació d'esquí que avui coneixem, arribant a uns brillants anys seixanta on juntament amb La Molina van ser les estacions d'hivern més accesibles des de Barcelona.

Una de les circulacions amb material original en la seva arribada a la Vall de Núria.

Foto CSB (c.1980). Arxiu Terminus.

No obstant això, als anys vuitanta la viabilitat del Cremallera va perillar degut el dèficit insostenible que patia la companyia privada i van tornar a posar-se sobre la taula projectes per construir una carretera fins al Santuari. Però, la iniciativa d'algunes persones i els actes de celebració del seu cinquantè aniversari a l’any 1981 van tornar a valoritzar el Cremallera i el seu entorn, bens que no es podien perdre, i la nova Generalitat de Catalunya va decidir fer-se càrrec de la línia iniciant el traspàs de la propietat de la mateixa a titularitat pública durant aquell mateix estiu. En els darrers anys, la renovació del material mòbil, la modernització de les estacions i instal·lacions, així com la construcció del nou Túnel del Roc del Dui juntament amb l’ampliació i modernització de l’estació d’esquí i les obres de millora de tots els equipaments del Santuari, han convertit el Cremallera de Núria en un dels ferrocarrils del muntanya més moderns d’Europa i una de les principals destinacions turístiques de Catalunya.

Un dels nous automotors Stadler a l'estació de Núria.

Foto Joan C. Salmeron (2014).

Característiques tècniques

El Cremallera de Núria és un ferrocarril de via estreta (únic d'aquest tipus a la península juntament amb el de Montserrat) construït amb via d’un metre d’amplada, amb una longitud total de dotze quilòmetres i mig, dels quals cinc i mig són de simple adherència i set circula amb una cremallera central tipus ABT (nom en honor al seu inventor Roman Abt), aquesta és dentada doble i està colocada amb les dents alternades per més seguretat i poder salvar així els grans desnivells de la línia. I és que el Cremallera venç un desnivell de 1.050 metres entre les estacions de Ribes-Enllaç ubicada a 905 metres sobre el nivell del mar i la de Núria, a 1.964 metres. L'estació de Núria és, de fet, l’estació ferroviària situada a més altitud de tota la Península Ibèrica.

La via està conformada per carrils de 45 kg/m que descansen sobre unes curioses travesses Ypsilon en la secció de cremallera i per travesses metàl·liques senzilles en la secció d’adherència, tot això sobre una capa de balast. La línia disposa d'un total de 21 canvis de via, dels quals deu es troben a la secció d’adherència simple i onze a la de cremallera. Aquests últims són especialment difícils, atès que no només canvien els carrils sinó també el dentat central. Per la seva banda, el mecanisme d’entrada a la secció equipada de cremallera, que permet una suau transició amb la secció d’adherència, és molt característic del Cremallera de Núria. Es tracta d’un aparell del sistema Marfurt construït a Suïssa per la firma Tensol Rail.

El Cremallera disposa d’un radi mínim de corba de 80 metres i una pendent màxima de 150 mil·lèsimes (15 per cent) i la línia es troba electrificada a 1.500 V, proveint-se des de les sots-centrals de Queralbs i Núria. L’explotació del ferrocarril es realitza des d’un centre de control ubicat a l’estació de Ribes Vila. El servei es realitza amb un màxim de 26 circulacions de viatgers al dia en temporada alta i un mínim de 14 en temporada baixa, i el temps de recorregut del viatge és de 44 minuts.

La característica roda dentada de cremallera del sistema ABT.

Exposada a l'estació de Capolago del Ferrocarril del Monte Generoso a Itàlia.

Foto Joan C. Salmerón (2014).

Línia i instal·lacions

El viatge s’inicia a l’estació de Ribes-Enllaç (quilòmetre 0), on enllaça amb la línia de ferrocarril de Barcelona a Puigcerdà, i fa la seva primera parada després de travessar el riu Freser i vorejar la vila de Ribes de Freser a l'estació de Ribes-Vila (quilòmetre 1,1), on es troben els tallers, el dipòsit de locomotores i automotor, les oficines i una petita secció museogràfica sobre la història del propi Cremallera (que inclou l’exposició d’una de les locomotores de vapor més emblemàtiques de l’antic Cremallera de Montserrat, l’anomenada “geperuda”, l’antiga llevaneus del Cremallera de Núria, el cotxe saló, una de les locomotores elèctriques originals de la línia, així com material audiovisual i didàctic). Des d’aquest punt, la línia segueix el curs del riu fins trobar-se amb l’antic baixador de Rialb (quilòmetre 4,2), el mecanisme d’entrada al cremallera (quilòmetre 5,5), l'impressionant viaducte de Toses (quilòmetre 7,5) per arribar poc després a l’estació de Queralbs (quilòmetre 6,3), just a la meitat del recorregut. L'ascens continua i en arribar a Les Roques de Tot lo Món, inici de la vall del riu Núria, el tren s'endinsa al nou Túnel del Roc del Dui que arriba fins a Fontalba (quilòmetre 9,6) on es troba la cascada que li dóna nom. A partir d’aquí, el Cremallera transcorre al costat del curs del riu Núria i el segueix fins arribar al darrer túnel, anomenat de la Creu d'en Riba, i fer la seva espectacular entrada a la Vall, acabant el recorregut a l’estació de Núria (quilòmetre 12,5).

Automotor A6 travessant el Pla de Sallent en el seu ascens cap al Santuari.

Foto Joan C. Salmeron (2012).

Material motor i mòbil

Als seus orígens, el material motor i mòbil va estar conformat per quatre locomotores elèctriques, 15 cotxes de viatgers, sis vagons de mercaderies i un llevaneus. Avui dia, són sis automotors elèctrics, una locomotora dièsel, cinc cotxes de viatgers i 19 vagons de mercaderies i manteniment els vehicles que composen un parc significativament més ampli.

Fotografia de fàbrica dels cotxes de viatgers originals de la línia (1930).

Arxiu Salmerón.

La base del servei de viatgers es fa mitjançant els nous automotors de la firma suïssa Stadler (núms. A10 i A11) i els quatre automotors construïts a Suïssa i Barcelona entre els anys 1985 i 1994 (núms. A5 a A8). Als dies de més afluència de viatgers s’afegeix al servei una composició formada per dos cotxes de viatgers i la locomotora dièsel (DM-6), construïda originalment per al Cremallera de Montserrat per Stadler a l’any 2004 i traslladada a Núria a l’any 2008.

Composicio formada per la locomotora dièsel DM6 i dos cotxes de viatgers.

Foto Joan C. Salmeron (2015). 

Pel que fa a les mercaderies, la pràctica totalitat de mercaderies que entren i surten de la Vall viatgen pel Cremallera i es pot afirmar que el parc és sens dubtes un dels més diversos d’Europa, podent trobar elements tals com vagons frigorífics pel transport de menjar, d’altres específics per al bestiar o per a les escombraries, i vagons per al manteniment i el transport dels materials de la Vall, com un vagó formigonera, una grua o una tolva. Així com també un conjunt de plataformes, una torre per al servei de via i obres de la línia i una nova llevaneus. Tots aquests serveis el conformen com a un dels ferrocarrils més divers i interessant del vell continent.

La llevaneus L-09 després d'una jornada de treball a l'estació de Queralbs.

Foto Joan C. Salmeron (2008).

Per conèixer més

• Llibre “ElCremallera de Nuria”. Carles Salmerón i Bosch (Barcelona, 1980).
• Llibre “El tren deNúria”. Volum 9 de la col·lecció “Els trens de Catalunya”, Carles Salmerón i Bosch (Barcelona, 1987).
• Llibre “FGC. Materialmotor i mòbil”. Carles Salmerón i Bosch (Barcelona, 2013).
• Capítol "El Cremallera de Núria". Minisèrie documental "El trens de Catalunya", TVE Catalunya (1987).

Capítol "El cremallera de Núria"