Els primers
projectes per construir un mitjà de transport que unís el Monestir de
Montserrat i l’ermita de Sant Joan van sorgir a principi del segle XX. La
inauguració del Cremallera de Montserrat l’any 1892 va afavorir l’arribada de
multitud de peregrins fins al Monestir que aspiraven, també, a pujar fins a la
part alta de la muntanya. Així, l’any 1916 es va decidir construir una línia de
funicular de 800 mm d’ampla de via que ascendís fins a les proximitats de l’ermita
de Sant Joan i que va ser inaugurada l’1 de setembre de 1918. El nou Funicular
de Sant Joan va ser utilitzat ràpidament per una gran afluència de viatgers i la
l’alta demanda va fer necessària una completa remodelació per ampliar la seva
capacitat i dimensions. D’aquesta manera, el novembre de 1925 van començar les
obres amb la modificació del traçat i la instal·lació de noves vies. Finalment,
l’adquisició de nous vehicles de més capacitat va permetre la inauguració del
nou funicular el 19 de juny de 1926.
Després de les
dificultats i incerteses que van deixar els anys de la Guerra Civil
(1936-1939), durant la postguerra el nombre de viatgers va tornar a créixer
progressivament i amb el boom turístic dels anys 60 la línia va registrar els
millors resultats. L’any 1983 la propietat del Funicular de Sant Joan va passar
a mans de la Generalitat de Catalunya i l’any 1986 es va integrar dins de
l’estructura de la nova companyia pública Ferrocarrils de la Generalitat de
Catalunya (FGC). La següent gran modernització del funicular es va produir
l’any 1997 amb l’arribada de noves carrosseries panoràmiques.
En els últims
anys, per adaptar-se als nous reptes de futur de la muntanya de Montserrat i
integrar les tecnologies més capdavanteres i els millors sistemes de seguretat,
FGC ha portat a terme un procés de renovació integral de la línia: l’any 2015
van arribar els actuals vehicles, de gran capacitat, i l’any 2018 es van
renovar els sistemes de tracció i seguretat. D’aquesta manera, l’actual
Funicular de Sant Joan constitueix un dels transports per cable més moderns
d’Europa.
El nou
Funicular de Sant Joan disposa de caixes panoràmiques i capacitat per a més
viatgers.
Foto Joan C. Salmerón (2016).
Característiques tècniques
El Funicular Sant
Joan (CAT-73102) té una longitud total de 498 m i salva un desnivell de 248 m,
amb un pendent màxim de 652 mil·lèsimes (65,2 %). L’estació inferior es troba a
722 m d’altitud i la superior a 970 m d’alçària. L’actual funicular va ser
construït amb ample de via mètric i disposa d’un carril del model clàssic de
funicular amb cap amb disseny de triangle isòsceles invertit, fabricat a Suïssa
per l’empresa Von Roll, que pesa 28,6 kg/m i es fixa per mitjà de cargols amb
femella i volandera plana a les travesses metàl·liques embotides dins de la
llosa de formigó que forma la infraestructura. A la part central de la línia hi
ha una secció de doble via amb un creuament del tipus Abt per facilitar
l’encreuament dels cotxes ascendent i descendent.
El Funicular de Sant Joan disposa d’una complexa maquinària a l’estació
superior.
Foto CSB (2008). Arxiu Salmerón.
La tracció dels vehicles es realitza per mitjà d’un cable de 40 mm de diàmetre que és accionat des de l’estació superior per mitjà d’un motor elèctric de 160 kW (215 CV) de potència. Els cotxes es desplacen a una velocitat de 1,5 m/s i el recorregut s’efectua en uns 6 minuts. Els dos cotxes, que disposen d’un disseny inclinat per adaptar-se al pendent de la línia, han estat construïts a Suïssa per Doppelmayr el 2015. Cada cotxe compta amb dos eixos, però les seves rodes d’acer fos són de dos tipus diferents: les exteriors, de doble pestanya (per poder fer de guia a les vies del creuament Abt), i les interior, llises (per poder passar per sobre els carrils dels canvis de via del creuament).
Per saber-ne més:
- Enciclopèdia dels transports d'Europa "Vol. 1, Els funiculars i telefèrics". Carles Salmerón i Bosch (Barcelona, 1994).
- Reportatge al "Telenotícies Comarques" de TV3 amb la participació de Joan Carles Salmerón (11.10.2018).